La humilitat, font d'alegria

Sovint es confon la humilitat amb una actitud trista, grisa o resignada, però la realitat és exactament la contrària: l'orgull és el que ens fa viure amargats, eternament insatisfets i defensius. Com deia amb agudesa Gilbert Keith Chesterton, «l'home que té por de caure és el que sempre riu: té el secret de la joia perquè té el secret de la petitesa». En la vida de l'adult cristià, la humilitat és la mare de la veritable alegria perquè ens allibera del pes insuportable d'haver de ser perfectes davant del món, permetent-nos gaudir de la vida amb la senzillesa i la pau d'un infant als braços del seu pare.

Algunes Idees Clau

• L'alliberament de les falses expectatives: L'orgull ens autoimposa la càrrega de no fracassar mai i de mantenir una imatge impecable. La humilitat, en canvi, accepta amb pau la pròpia realitat i les pròpies flaqueses. Quan deixem de pretendre ser déus, ens llevem un pes de sobre enorme i sorgeix una alegria autèntica, fruit de saber que Crist ens estima tal com som.
• La font de la gratitud permanent: La persona supèrbia viu instal·lada en la queixa perquè creu que ho mereix tot i que el món li deu alguna cosa. Per a l'humil, en canvi, tot és un regal inesperat: el sol de cada matí, un somriure, un gest d'afecte o la mateixa fe. Qui ho rep tot com un do gratuït de Déu, viu en una acció de gràcies constant que omple el cor de joia.
• Pau davant les pròpies misèries: Quan caiem o cometem un error, el desànim i la ràbia que sentim no solen ser dolor pels nostres pecats, sinó l'orgull ferit que no accepta haver fallat. L'ànima humil no s'estranya de la seva feblesa; quan s'equivoca, somriu amb un punt d'ironia evangèlica, demana perdó a Déu immediatament i reprèn el camí amb pau i optimisme.
• Capacitat de gaudir del bé de l'altre: L'enveja és una malaltia de l'ego que ens fa infeliços davant l'èxit aliè. Qui camina en la humilitat sap que els talents dels germans són per al bé de tota la comunitat. En no competir amb ningú, l'humil multiplica les seves fonts d'alegria, ja que és capaç de fer-se seus els èxits i les virtuts de les persones que l'envolten.
• El somriure dels sants en la petitesa: La veritable santedat fa olor d'alegria encomanadissa perquè està amarada de la petitesa espiritual. Jesús mateix va exclamar ple de goig a l'Esperit Sant: «Us dono gràcies, Pare, perquè heu revelat aquestes coses als senzills». Com més prescindim de les nostres pretensions de grandesa, més espai deixem per al goig de l'Esperit.

Proposta pràctica: "El Somriure de la Petitesa"

Perquè la humilitat deixi de ser una idea abstracta i esdevingui la font del teu bon humor i de la teva pau interior, et proposo entrenar-te aquesta setmana en l'exercici de L'alegria amagada.